Anar de càmping és una autèntica aventura i molta gent que ja a viscut la seva. Avui volem fer aquest post dedicat a vosaltres i a lea vostres millors experiències en els càmpings de la Costa Daurada, Tarragona.
Tarzan va de càmping.
La millor experiència que ha tingut enTeodoro en un càmping:
Dies abans de ni tan sols decidir anar de càmping, tant el meu fill com jo teníem una idea en ment, de la qual ni la meva dona ni la meva filla podien saber res, ja que llavors perdria el factor sorpresa. Així que, quan vam decidir finalment anar de càmping, el meu fill i jo ens vam aliar per portar el pla a terme.
Vam decidir amb unes samarretes velles de la feina fer-nos uns “taparrabos” com si fóssim homes de la jungla i sortir pel càmping i el bosc, que hi havia just a la banda, només vestits amb el “taparrabos”, com si fóssim Tarzan. Tot va ser molt divertit, la meva dona i la meva filla, les quals no s’esperaven res de res, alternaven entre rialles i llàgrimes de riure, cares de vergonya, ja que com és lògic no volien que ens veiés ningú.
Nosaltres estàvem convençudíssims que estàvem completament sols en aquest moment, però de cop, del no-res, va aparèixer una parella que hauria de tenir entre 20 o 25 anys. Ells no sabien on ficar-se, ja que no és molt normal trobar-se a dues persones en “taparrabos” i seminues en meitat d’un bosc, però nosaltres vam riure i ho vam deixar aquí, ja que pensàvem que no els tornaríem a veure més.
La nostra sorpresa va ser que, evidentment, ens els vam creuar més vegades, no només a l’hora de sopar en un restaurant que hi havia al mateix càmping, sinó que, durant el temps que es van quedar al càmping, van ser els nostres veïns! Només esperem que siguin on siguin no s’hagin trobat a més homes mig despullats pel bosc.
Realment una experiència una mica estranya però molt divertida. Segur que no se’ls oblida mai!
Una nit, cartes i unes noies anònimes.
Aquesta experiència ens l’envia en Joan Pages:
Any 2002 ple agost, 18 anys, 8 amics, un Seat Ibiza i un R5 ens posem en marxa direcció a Platja d’Aro, Tarragona, a gaudir de les nostres primeres vacances amb cotxe. Lloguem unes parcel·les per dormir en tendes de campanya … La primera nit, només arribar vam muntar tot i de festa. Arribem quan estava a punt de sortir el sol, un fresquet agradable per dormir. Bé, a les 10 del matí el sol cremava vomitant foc, els genets de l’apocalipsi van baixar amb llançaflames, els ventiladors només feien que moure les flames de l’infern, no hi havia déu que dormís aquí. Vam anar a la piscina a passar el dia xafogós que ens quedava.
I va ser la nit següent on descobrim la màgia dels càmpings … Una taula i unes cadires, unes cartes i unes rialles, i aquí la vaig conèixer … A la parcel·la de la banda, un grup d’unes 4 o 5 noies, una mica més grans, parlaven i reien a la llum de la lluna. M’acosto demanant foc, maleïda mala excusa! Entaulem conversa i les convidem a jugar a cartes. Es va allargar la nit i tenia uns ulls preciosos i una veu que em despullava l’ànima, sentia una connexió especial, la veu em tremolava, el batec potent.
No volia que s’acabés la nit, però ens van tornar a donar les tantes i el sol aguaitava una altra vegada amb abrasar vius. Vam dormir fora, en un campament fabricat amb tovalloles per protegir-nos del sol. En despertar-nos havien marxat… Ni una nota, ni un adéu … No vaig saber mai d’ella …
Avui 18 anys després, i, alguns cabells blancs més, vull viure un cap de setmana complet de càmping i qui sap, potser trobo l’amor de la meva vida.
Hem après la lliçó, cal anar a dormir a hores més “normals”. Qui sap, si haguessis dormit menys, hauries pogut acomiadar-te. No creus?
Voleu viure la vostra millor experiència de càmping? Us deixem un enllaç perquè li doneu un cop d’ull als nostres càmpings.
Us estem esperant!
